Viurem el dematí

Laura ha decidit deixar de militar en un moment que molts consideren històric, deixa de militar i se'n va de la ciutat a la seua altra ciutat, creua tot un país en tren per retrobar-se en la fugida. Laura fuig, s'aïlla i s'intenta aturar però les fugides no són mai el que han de ser i ella es retroba, retroba el seu passat, la seua família, amistats, amors, retroba la militància i els debats, retroba les contradiccions, retroba les pors... 

L'última novel·la de Joanjo Garcia és la primera novel·la que tracta el procés sobiranista al Principat i el referèndum del 9 de novembre de 2014  i ho fa des del sud, des dels marges, des de l'Esquerra Independentista, des de la visió d'una jove militant que necessita saber qui és i cap on va. 

Joanjo teixeix una novel·la que defuig de bons i dolents, de victòries èpiques, de veritats absolutes i ens ofereix la recerca de la identitat individual i col·lectiva per part d'algú que comença a entendre que sense assumir el passat, sense mitificacions, no arribarà el dematí,

Arribarà el dematí és una lectura necessària i potent que respon a la necessitat de ficcionar el nostre dia a dia, el nostre present, els nostres anhels perquè sense literatura un moviment no pot sobreviure i el nostre ho necessita, urgentment. 

Aquesta obra és, sense dubte, la més ambiciosa de l'autor valencià i ho és perquè torna a plantejar el tema de la construcció de la memòria, col·lectiva i individual, i ho fa a través d'un moment proper i amb una protagonista, la primera protagonista dona de l'autor, des de València però amb Barcelona i l'Arboç com escenaris principals; ho és perquè parla d'espais ben coneguts per una part del moviment independentista i d'esquerres i, sobretot, perquè és valenta sense  gaire pretensions heroiques però amb una força titànica, com acabarà sent la Laura. 

No cal dir que us la recomane, per devorar-la i agafar-la amb més calma perquè esperem viure el dematí i necessitarem obres que ens parlen de nosaltres.

Entrevista a l'autor a Vilaweb:

http://www.vilaweb.cat/noticies/joanjo-garcia-el-pais-valencia-es-el-pais-de-les-maravelles/

Booktrailer:
https://www.youtube.com/watch?v=GZBSVhWHnN0

Indirectes i Sant Jordi

He de començar dient que jo sóc molt més d'un altre dia dels enamorats i, òbviament, no és Sant Valentí. Em referisc al dia dels enamorats valencians: Sant Donís, segurament perquè el regal són dolços. Potser també perquè Sant Jordi ja no és el dia dels enamorats. És el dia dels llibres, l'excusa perfecta per fer-te un bon autoregal però també per regalar llibres al teu millor amic o amiga, als  teus pares, al teu company de pis... i, també, és el millor moment per recomanar llibres (i esperar que algú pille la indirecta). I ací van les recomanacions/indirectes:

-Acte de violència de Manuel de Pedrolo, publicat per Sembra Llibres 

http://www.naciodigital.cat/noticia/101951/torna/desobediencia/amb/acte/violencia/pedrolo

-El temps és mentida de Joanjo Garcia, publicat per Bromera 

http://www.nuvol.com/noticies/joanjo-garcia-juga-a-trencar-el-temps/

-Cuando el negro se hace rosa (diversos autors) publicat per Lunwerg

http://aamaiaa.blogspot.com.es/2016/04/cuando-el-negro-se-hace-rosa.html

-El parèntesi esquerre de Muriel Villanueva, publicar per Males Herbes

Us vaig parlar d'aquesta obra en una entrada anterior: 

http://lenetesdecirce.blogspot.com.es/2016/03/un-parentesi-enganxat-la-pell.html

-El cazador de historias d'Eduardo Galeano, publicat per Siglo XXI 

http://www.lamarea.com/2016/04/13/galeano-el-cazador-de-historias/

-La veu de la sirena de Carme Riera, publicat per Edicions 62.

http://www.ara.cat/cultura/Carme_Riera-La_sireneta-Hans_Christian_Andersen_0_1326467611.html

Gaudiu dels llibres, de l'amor, de les fires que comencen aquests dies i pilleu les indirectes!

Necessàriament, Ítaca.

"et toca l'esperit i el cos alhora"

Hi ha poemes que són com un termòmetre, cada volta que els lliges poden marcar coses diferents del teu interior. El poema més famós de K.P. Kavafis és un bon exemple: "Ítaca" no pot significar sempre el mateix, o no deuria. 

A casa nostra té associada la veu de Lluís Llach, sol passar que els grans poemes donen grans cançons perquè en el fons són himnes quotidians. Molts (i moltes) de nosaltres llegim "Ítaca" i el llegim amb tonadeta, mig cantant... doncs bé, la recomanació que us faig és perquè associeu també imatges. 

Nordica libros ha publicat el poema de Kavafis en una edició preciosa, d'aquelles que arriben al cor. Es tracta del poema, en versió original i en català (traduït per Carles Riba, no crec que hi haja millor traductor possible) i amb il·lustracions de Federico Delicado. 

Es tracta d'una edició acuradíssima, d'una bellesa quotidiana i penetrant, que ens transporta a l'illa però també a casa nostra, al nostre barri.

Una d'aquelles edicions que totes les Circes del món hauríem de tenir a la prestatgeria, ben a prop dels nostres llits, per si en meitat de la son pensem en el camí que ens queda per fer.

Si tot açò no us convenç, l'editorial ens deixa clar que aquesta edició es va acabar d'imprimir un 23 de setembre de 2015, aniversari del naixement de Carles Riba, així afegiu més simbolisme.