Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #Novel•la. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris #Novel•la. Mostrar tots els missatges

1 d’octubre del 2016

Viurem el dematí

Laura ha decidit deixar de militar en un moment que molts consideren històric, deixa de militar i se'n va de la ciutat a la seua altra ciutat, creua tot un país en tren per retrobar-se en la fugida. Laura fuig, s'aïlla i s'intenta aturar però les fugides no són mai el que han de ser i ella es retroba, retroba el seu passat, la seua família, amistats, amors, retroba la militància i els debats, retroba les contradiccions, retroba les pors... 
L'última novel·la de Joanjo Garcia és la primera novel·la que tracta el procés sobiranista al Principat i el referèndum del 9 de novembre de 2014  i ho fa des del sud, des dels marges, des de l'Esquerra Independentista, des de la visió d'una jove militant que necessita saber qui és i cap on va. 
Joanjo teixeix una novel·la que defuig de bons i dolents, de victòries èpiques, de veritats absolutes i ens ofereix la recerca de la identitat individual i col·lectiva per part d'algú que comença a entendre que sense assumir el passat, sense mitificacions, no arribarà el dematí,
Arribarà el dematí és una lectura necessària i potent que respon a la necessitat de ficcionar el nostre dia a dia, el nostre present, els nostres anhels perquè sense literatura un moviment no pot sobreviure i el nostre ho necessita, urgentment. 
Aquesta obra és, sense dubte, la més ambiciosa de l'autor valencià i ho és perquè torna a plantejar el tema de la construcció de la memòria, col·lectiva i individual, i ho fa a través d'un moment proper i amb una protagonista, la primera protagonista dona de l'autor, des de València però amb Barcelona i l'Arboç com escenaris principals; ho és perquè parla d'espais ben coneguts per una part del moviment independentista i d'esquerres i, sobretot, perquè és valenta sense  gaire pretensions heroiques però amb una força titànica, com acabarà sent la Laura. 
No cal dir que us la recomane, per devorar-la i agafar-la amb més calma perquè esperem viure el dematí i necessitarem obres que ens parlen de nosaltres.

Entrevista a l'autor a Vilaweb:
http://www.vilaweb.cat/noticies/joanjo-garcia-el-pais-valencia-es-el-pais-de-les-maravelles/

Booktrailer:
https://www.youtube.com/watch?v=GZBSVhWHnN0



15 de març del 2016

Un parèntesi enganxat a la pell

El parèntesi esquerre de l'autora Muriel Villanueva em va arribar a les mans ara fa un mes i se'm va quedar enganxada a la pell. Una novel·la curta intensa i forta, d'aquelles que en acabar-les et sents un poc òrfena però immensament plena. 
La novel·la de l'autora valenciana parla de la recerca de la maduresa, una maduresa que de vegades arriba a través d'un colp fort i dur. Una maduresa, que per  moltes dones, arriba acompanyada d'un part i de la criança. Aquest és un tema recurrent en la literatura escrita per dones; les dones parlen de la maternitat sense mitificar-la, des del dolor, des de la por, des del dia a dia... i Muriel parla de la maternitat des del dolor del part, des de la lactància...
L'autora ens parla sobre les pèrdues que ens fan créixer, pèrdues (metafòriques o reals) que fins que no assumim, fins que no tanquem els parèntesis oberts, no podem créixer, "reser". 
Una obra meravellosa, poèticament forta i viva, amb tot un món al·legòric ben mediterrani, una mena de realisme màgic de casa nostra que li dóna una veu potent i única en el panorama literari català actual.
La història està acompanyada d'unes il·lustracions magnífiques d'Aitana Carrasco. Il·lustracions que ens han robat el cor, si era possible, un poc més.