No m'agraden massa els Dies de... però els valore i pense que hi ha dies que cal celebrar-los i recordar-nos a nosaltres mateixes quins són els autors que portem a dins, quins són els poemes que ens trasbalsen cada vegada que els llegim. Hi ha dies que cal dir quins són els poetes que ens acaronen i ens bressolen les nits que no podem fer-ho nosaltres i per això avui, Dia de la poesia, us deixe dos poemes que porte ben endins de dues poetes que cal conèixer i redescobrir: Carilda Oliver Labra i Montserrat Abelló. Espere que us agraden.
Ése que no dejó de ser mi amante
y al que le debo siempre sepultura,
uno a quien nunca quise lo bastante;
aquél, obra de sueño, conjetura...
Alguien que jugó a nada y tuvo suerte,
otro que no ha venido de la guerra,
éste donde converso con mi muerte
porque me lo disputa hata la tierra.
¡Salid de la memoria evocadora
con vuestro amor, pues tengo frío ahora!
Sabed todos que os llevo de la mano.
Vuestras sombras estallan como un mito
de vez en cuando aquí. Sois lo bendito,
hombres que me servisteis de verano.
Carilda Oliver Labra, Hombres que me servisteis de verano
Somni endins
planto el pensament,
lliure d’angoixa i de nostàlgia.
I velles imatges,
que ahir foren turment,
em són dolç fruit
d’amor,
i de companyia.
Montserrat Abelló, Somni endins
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada